Categoria: Recurs per tipus

1583_09_27_00031

smfluviarxm

Transcripció: Definició atorgada per Magdalena, germana de Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, amb consell i voluntat del seu futur marit Salvador Pagès, pagès, fill i hereu de Pere Pagès, pagès de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, i de la seva esposa Joana, difunts, a favor del seu germà, de tots els drets que tenia sobre l’heretat i llegítima paterna, materna i suplement i per les deixes i llegats o qualsevol altre dret que li competís sobre els béns dels seus pares. A canvi, reconeix que havia rebut 240 lliures barceloneses, vestits i joies personals, que constituí en dot al seu futur marit. Datació original: Actum est hoc Gerunde die vigesima septima mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo tertio. Notari: Joan Miquel Savarrés, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut del successor del difunt Jaume de Campllong, notari públic.

Font: Biblioteca de Catalunya – Europeana – Ajuntament de Girona.

1582_08_01_006941

smfluviarxm

Butlla del Papa Climent VIII, de promulgació de les noves Constitucions dels monestirs benedictins de Catalunya i Aragó, en la que s’encarrega a l’arquebisbe de Tarragona, al bisbe d’Urgell i al nunci de S.S. a Espanya, l’exacte compliment d’aquestes. Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d’Arles, Sant Andreu de Sureda, Sant Martí de Canigó, Sant Pere de Camprodon, Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de Gerri se segreguen de les províncies de Narbona i Auch, per afegir-los a la Tarraconense.

Font: Archivo de la Corona de Aragón

1581_11_27_006932

smfluviarxm

Pergamí de la família Can Faras de Romanyà d’Empordà.

FAMÍLIA REIG- Antoni Riba, batlle de la casa o força de Palau Sardiaca convoca a pública subhasta per vendre la casa, hortell, olivet i erm que foren de Joan Garriga, del veïnat d’Estanyet, que són adjudicats a Pere Reig , páginas del mateix veïnat  pel preu de vint lliures barceloneses. ACTUM: 27 de noviembre de 1581. NOTARI: Francesc Cartagena de Sant Miquel de Fluvià. LLENGUA: llatí.

Font: Can Faras, de Romanyà d’Empordà – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

1573_05_08_00030

smfluviarxm

Transcripció: Establiment emfitèutic atorgat per Joan Cella i de (…), donzell domiciliat a Girona, com a segrestador per autoritat reial dels fruits, rèdits i drets que l’abadia de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ posseeix a Vilamalla, a favor de Joan Hospital, pagès de l’esmentat lloc, d’un pati erm que estava sense tenidors. A orient, afronta amb el camí que va a l’església, a migdia, amb la casa d’en Jutge, d’Ordis, a occident, amb el camí que va a Figueres, i a cerç. amb l’era d’en Casadamunt. Se salva el dret i domini directe de l’esmentada abadia i els seus succesors quant a terços, lluïsmes, foriscapis, ferms, fadigues, drets d’empara i retenció i altres drets de domini directe i un cens de 5 sous barcelonesos per Sant Miquel de maig. Joan cella reconeix que ha rebut un escut d’or d’entrada. Datació original: Actum est hoc Gerunde die octava mensis maii anno a nativotate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo tertio. Notari: Gregori Codina, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari.

Font: Biblioteca de Catalunya – Europeana – Ajuntament de Girona.

1571_12_31_01051

smfluviarxm

Transcripció:  1571, desembre, 31. Ultramort Anna, esposa de Miquel Tomàs de Plaça, pagès d’Ultramort, amb consentiment i voluntat del seu marit, declara que Josep de Balaria, resident de la Cúria Romana i cambrer del monestir de Sant Miquel de Fluvià, i de Valentí Guillem, teixidor de draps de lli d’Ultramort, com a procurador substitut de Sebastià Biet, canonge de la seu de Girona, el qual representa el cambrer de Sant Miquel de Fluvià, posseeix una feixa de terra a Santa Coloma de Matella anomenada feixa Dayna, de tres vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor de Joan Cebrià, pagès d’Ultramort, amb la riera; a migdia, amb l’honor de Quirze Borràs, pagès del mateix lloc; a occident, amb l’honor que resta al declarant, i a cerç, amb el camí. Tenia aquesta feixa per revenda feta per Pere Rufí, notari difunt de la Pera, qui, al seu torn, la tenia per venda a carta de gràcia de Joan Tomàs, pagès d’Ultramort. La capbrevació es duu a terme d’acord amb la sentència de Galceran Nató, notari i jutge ordinari de Rupià, dictada el 14 de febrer de 1571 sobre la causa que enfrontava Valentí Guillem, com a procurador de l’esmentat cambrer, i la declarant. Presta una tasca.

Font: Arxiu Municipal de Girona Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Catàleg de pergamins . Registre específic: 794

1570_05_26_006931

smfluviarxm

Pergamí de la família Genover.

Venda a favor d´Antoni Thomàs àlias Genoer, pagès de l´Armentera, d´una peça de terra, al paratge Ull de Borràs d´una vessana, al terme de l´Armentera per 15 lliures barceloneses, per part dels marmessors del prevere Rafel Borràs de Montiró.  Salven el domini directe al monestir de Sant Miquel de Fluvià. Actum al lloc de l´Armentera el día 26 de mayo de 1570. Llatí.. Notari: no consta.

Font: Família Genover – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

1567_05_13_006930

smfluviarxm

Pergamí de la família Genover

Establiment en precari atorgat pel monestir de Sant Miquel de Fluvià a favor d´Antoni Thomàs àlias Genoer, pagès de l´Armentera, casat amb Margarida Genoera filla i hereua de Pere Genoer, d’un paller i part d ´una casa al´Armentera que abandona. Havia estat un hort i que afronta amb l´hospici del poble, amb una pensió anual de 108 denaris malgaresos o barcelonesos abonables el dia de Nadal. Actum a Castelló d´Empúries el día 13 de mayo del 1567. Llatí. Potari: Joan Carles, per autoritat apostòlica i reial i del comte d´Empúries, notari públic.

Font: Família Genover – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

1558_09_24_006929

smfluviarxm

Pergamí de la Comunitat de Préveres de Vilafranca

Antoni Quintana, de Sant Miquel de Fluvià i rector de la iglesia de Sant Pere de Vilademàger, estableix a Pere Sarrador. Pagès de Rofes, del terme de la Llacuna, diferentes posesiones situades aprop de les cases de Guasch de la Rovira. S’acompanya un documento que amb data del 22/02/1522 en Gil Serrador del mateix terme confirma que poseeix unes terres i casos situades al terme de Rofes.

Font: Comunitat de Préveres de Vilafranca – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès